dimarts, 14 de febrer de 2012

La crònica, ...pel crèdit de síntesi

Pel crèdit de síntesi heu d'escriure una crònica sobre al visita a TV3. 


Aquí us deixo un text que parla sobre les característiques de la crònica ( també el podreu trobar a "plantilles públiques de google").  Material traduït i parcialment adaptat d’un material del Ministerio de educació.


Us recomano:


1)Extreure'n les característiques principals ( podeu copiar el text o buscar-lo a "plantilla públiques" per tal de subratllar-les).
2)Busca algun exemple de crònica periodística i comprova si trobes les característiques que has subratllat.
3)Prepara l'esborrany de la teva crònica, pensa primer quines idees vols incloure, les hi dones un torn de sortida ( 1, 2, 3, etc.)
4) Li dediques un paràgraf per a cada idea.
pensa que pots utilitzar alguna fotografia.



La crònica

La crònica periodística es considera un gènere interpretatiu a mig camí entre la notícies i l'articles. Aquí tens les principals característiques de la crònica i així podràs identificar-la sense cap dificultat:

Considerem crònica la narració d'una notícia en la qual s'incorporen certs elements de valoració i interpretatius, encara que aquests sempre tenen un caràcter secundari enfront dels elements estrictament informatius. Com veus ens trobem de nou amb un gènere híbrid, com també ho són el reportatge interpretatiu o l'entrevista.

La crònica presenta, a més, la peculiaritat que té sempre una certa continuïtat, apareix amb una determinada periodicitat, bé sigui pel periodista que la signatura o per la temàtica que tracta. Per exemple, és fàcil trobar en la majoria dels diaris la crònica d'esport, o la crònica de societat. El lector interessat per aquests temes busca cada dia aquestes cròniques. En altres ocasions parlem de cròniques signades per determinat periodista que apareixen amb certa regularitat, com les cròniques del corresponsal del diari a Nova York.

Aquesta continuïtat genera certa familiaritat entre el cronista i el lector. El lector coneix perfectament l'estil del seu cronista favorit, o reconeix les informacions signades pel corresponsal. Aquesta familiaritat permet al cronista escriure en un to directe, i fins i tot pla i desenfadat, que no resultaria admissible per a la redacció d'una notícia.

L'estil de la crònica és objectiu igual que el de la notícia, però el periodista es permet una major llibertat expressiva en l'ús del llenguatge, fins al punt de crear un estil personal. També pot estructurar la crònica amb llibertat, sense aplicar la piràmide invertida amb la intenció de mantenir l'interès des de la primera fins l'última línia.

A la premsa trobem diferents tipus de cròniques i totes elles reuneixen les característiques esmentades diferenciant pels temes que tracten: cròniques de successos, cròniques esportives, cròniques de corresponsals fixos a l'estranger, cròniques de corresponsals en altres províncies, cròniques d'enviats especials, cròniques polítiques, cròniques de viatges, cròniques de societat, etc.



Penseu que determinades entrades de determinats blocs es poden considerar una crònica?

dilluns, 6 de febrer de 2012

Can Mas a TV3

Amb les fotografies que veu fer amb la càmera del centre,
 aquí en teniu un vídeo: